Medi ambient

La platja de Castell serveix per estudiar l’efecte dels temporals a la costa

L’Institut de Ciències del Mar de Barcelona ha instal·lat una estació per dur a terme el monitoratge

Per fer el treball és clau la participació ciutadana

L’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona ha convertit la platja de Castell, a Palamós, en un dels punts per analitzar el comportament de la línia costanera. Aquest estudi, que s’emmarca en el projecte Mocca del pla estatal, consta d’una estació de tipus CoastSnap per dur a terme aquest monitoratge, en què és essencial la participació de la ciutadania.

“L’objectiu final del projecte és entendre tant la reacció de la platja davant de tempestes –és a dir, com s’erosiona i es recupera després– com l’evolució de la línia de costa a llarg termini”, explica Gonzalo Simarro, un dels investigadors de l’ICM a càrrec del projecte.

Aquesta tècnica, que consisteix a fer fotos de la platja de forma repetida des d’un mateix punt, ha estat utilitzada pels investigadors de l’ICM en altres ocasions per mesurar l’impacte d’algunes tempestes sobre la costa.

Fotografia i topografia

Un dels principals avantatges és que permet determinar la posició de la línia de costa a partir de les fotografies amb una precisió similar a la dels equips professionals de topografia.

Aquest sistema és una alternativa complementària de les estacions de monitoratge fixes i també és d’interès en llocs on el desplaçament des dels centres de recerca per obtenir observacions no es pugui fer “amb la freqüència necessària”, assenyala Ruth Durán, una altra de les investigadores de l’ICM involucrades en el projecte.

Àmbit internacional

D’altra banda, Durán subratlla que en aquest tipus de projectes “la coordinació, tant en l’àmbit internacional com estatal –s’acaba de concedir un projecte en què participen, a part de l’ICM, centres de Galícia, Andalusia i les Balears–, facilita que s’estableixin els protocols necessaris per obtenir dades de qualitat”.

Els investigadors ja han rebut desenes de fotografies que són per a ells dades costaneres molt valuoses ja que amb aquestes imatges pretenen comprendre i preveure com canviaran les platges de la Costa Brava en les pròximes dècades.

CoastSnap va néixer el 2017 com un projecte pilot entre el Laboratori d’Investigació de l’Aigua de la UNSW i el Departament de Planificació, Indústria i Medi Ambient de Nova Gal·les del Sud (Austràlia). En aquest cas es van instal·lar dues estacions CoastSnap a les platges del nord de Sydney amb l’objectiu de desenvolupar algoritmes per cartografiar els canvis en la línia de costa a partir d’imatges fetes per la ciutadania.Ara, a més d’Austràlia, CoastSnap disposa d’estacions de monitoratge de la línia de costa als Estats Units, el Regne Unit, Bèlgica i l’Estat espanyol, entre altres.Projectes de ciència ciutadana com aquest posen en relleu que la ciutadania pot exercir un paper clau per donar continuïtat a sèries històriques el valor de les quals resideix en el fet que l’adquisició de les dades es fa sempre de la mateixa manera i de forma continuada.

LA FRASE

Volem entendre la reacció de la platja davant de tempestes, com s’erosiona i es recupera
Gonzalo Simarro
Investigador de l’institut de ciències del mar de barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona